Un blog con cuestiones, ejercicios, problemas, aplicaciones y comentarios relacionados con los contenidos de Matemáticas del segundo curso de Bachillerato en las modalidades de Ciencias y Tecnología
sábado, 26 de octubre de 2019
Un ejemplo de cálculo de la matriz inversa de una matriz regular
jueves, 23 de mayo de 2019
Un ejemplo de cálculo de la matriz inversa de una matriz regular, mediante el método de Gauss-Jordan
miércoles, 4 de octubre de 2017
Obtención de la matriz inversa de una matriz cuadrada ( en el caso de que exista )
Sea $A$ una matriz cuadrada $ n \times n$. Diremos que la matriz $A^{-1}$ ( que, en caso de existir, es única ) es la matriz inversa asociada a $A$ si se cumple que $AA^{-1}=A^{-1}A=I$, donde $I$ es la matriz identidad $n \times n$
Veamos un caso en el que $n$ sea igual a $2$. Lo que vamos a deducir del pequeño estudio que vamos a realizar a continuación, para un caso muy sencillo, no supondrá pérdida de generalidad. Consideremos, por ejemplo, la matriz cuadrada $A=\begin{pmatrix}1 & -1 \\ 1 & 1\end{pmatrix}$, entonces buscamos una matriz $\begin{pmatrix}x & y \\ z & t\end{pmatrix}$ tal que $$\begin{pmatrix}1 & -1 \\ 1 & 1\end{pmatrix}\begin{pmatrix}x & y \\ z & t\end{pmatrix}=\begin{pmatrix}1 & 0 \\ 0 & 1\end{pmatrix}$$
Del producto de matrices se llega al siguiente sistema de ecuaciones lineales: $$\left\{ \begin{matrix}x&&&-&z&&&=&1 \\ x&&&+&z&&&=&0 \\ &&y&&&-&t&=&0 \\ &&y&&&+&t&=&1\end{matrix}\right.$$ que se desacopla en los siguientes sistemas $\left\{ \begin{matrix}x&-&z&=&1 \\ x&+&z&=&0 \end{matrix}\right.$ y cuya solución es $x=1/2$, $z=-1/2$; y, $\left\{ \begin{matrix}x&-&t&=&0 \\ y&+&t&=&1 \end{matrix}\right.$ cuya solución es $y=1/2$, $t=1/2$
Así pues la matriz inversa de $A$ es $A^{-1}=\begin{pmatrix}1/2 & 1/2 \\ -1/2 & 1/2\end{pmatrix}$
Observación importante:
Notemos que, desde luego, es necesario que el sistema de ecuaciones sea compatible determinado para que exista la matriz inversa de $A$, y, por tanto, el rango de la matriz $A$ ha de ser $2$, y en un caso general, $n \times n$, deberá ser $n$; y, por ello, si el rango de la matriz $A_{n \times n}$ ha de ser $n$, entonces $\text{det}(A)$ tendrá que ser distinto de cero.
Una consecuencia de lo que se acaba de decir es que si una matriz $A$ tiene determinante nulo, entonces no existe la matriz inversa de dicha matriz $A$, y si dicho determinante es distinto de cero podremos asegurar que sí existe la matriz inversa de $A$.
Dicho de otra forma: el que el determinante de $A$ sea distinto de cero es condición necesaria y suficiente de existencia de la matriz inversa de $A$
Método de la matriz de los adjuntos ( o cofactores ) de una matriz invertible $A$ para encontrar su matriz inversa.
Procediendo de la misma manera que en el ejemplo expuesto, vamos a calcular la matriz inversa de una matriz invertible $A_{3 \times 3}=\begin{pmatrix}a_{11}&a_{12}&a_{13} \\ a_{21}&a_{22}&a_{23} \\ a_{31}&a_{32}&a_{33} \end{pmatrix}$, a la que designaremos por $A^{-1}=\begin{pmatrix}b_{11}&b_{12}&b_{13} \\ b_{21}&b_{22}&b_{23} \\ b_{31}&b_{32}&b_{33} \end{pmatrix}$, de tal manera que $AA^{-1}=I=A^{-1}A$. Entonces,
$$\begin{pmatrix}a_{11}&a_{12}&a_{13} \\ a_{21}&a_{22}&a_{23} \\ a_{31}&a_{32}&a_{33} \end{pmatrix}\begin{pmatrix}b_{11}&b_{12}&b_{13} \\ b_{21}&b_{22}&b_{23} \\ b_{31}&b_{32}&b_{33} \end{pmatrix}=\begin{pmatrix}1&0&0 \\ 0&1&0 \\ 0&0&1 \end{pmatrix}$$ de donde, realizando el producto del primer miembro, se llega al sistema de ecuaciones lineales:$$\left\{\begin{matrix}a_{11}b_{11}&+&a_{12}b_{21}&+&a_{13}b_{31}&=&1 \\ a_{21}b_{11}&+&a_{22}b_{21}&+&a_{23}b_{31}&=&0 \\ a_{31}b_{11}&+&a_{32}b_{21}&+&a_{33}b_{31}&=&0 \\ a_{11}b_{12}&+&a_{12}b_{22}&+&a_{13}b_{32}&=&0 \\ a_{21}b_{12}&+&a_{22}b_{22}&+&a_{23}b_{32}&=&1 \\ a_{31}b_{12}&+&a_{32}b_{22}&+&a_{33}b_{32}&=&0 \\ a_{11}b_{13}&+&a_{12}b_{23}&+&a_{13}b_{33}&=&0 \\ a_{21}b_{13}&+&a_{22}b_{23}&+&a_{23}b_{33}&=&0 \\ a_{31}b_{13}&+&a_{32}b_{23}&+&a_{33}b_{33}&=&1\end{matrix}\right.$$ cuyas $9$ incógnitas son $b_{11},b_{12},\ldots,b_{33}$
Dicho sistema de $9$ ecuacionescon $9$ incógnitas vemos que se desacopla en tres sistemas de $3$ ecuaciones con $3$ incógnitas:
$$\left\{\begin{matrix}a_{11}b_{11}&+&a_{12}b_{21}&+&a_{13}b_{31}&=&1 \\ a_{21}b_{11}&+&a_{22}b_{21}&+&a_{23}b_{31}&=&0 \\ a_{31}b_{11}&+&a_{32}b_{21}&+&a_{33}b_{31}&=&0 \end{matrix}\right.$$ cuyas incógnitas son $b_{11},b_{21},b_{31}$, que podemos determinar mediante Cramer:
$$b_{11}=\dfrac{\begin{vmatrix}1&a_{12}&a_{13} \\ 0&a_{22}&a_{23} \\ 0&a_{32}&a_{33} \end{vmatrix}}{\text{det}(A)}\overset{\text{Laplace}}{=}\dfrac{=(-1)^{1+1}\cdot \begin{vmatrix}a_{22}&a_{23} \\ a_{32}&a_{33}\end{vmatrix}}{\text{det}(A)}=\dfrac{A_{11}}{\text{det}(A)}$$
$$b_{21}=\dfrac{\begin{vmatrix}a_{11}&1&a_{13} \\ a_{21}&0&a_{23} \\ a{31}&0&a_{33} \end{vmatrix}}{\text{det}(A)}\overset{\text{Laplace}}{=}\dfrac{=(-1)^{1+2}\cdot \begin{vmatrix}a_{21}&a_{23} \\ a_{31}&a_{33}\end{vmatrix}}{\text{det}(A)}=\dfrac{A_{12}}{\text{det}(A)}$$
$$b_{31}=\dfrac{\begin{vmatrix}a_{11}&a_{12}&1 \\ a_{21}&a_{22}&0 \\ a{31}&a_{32}&0 \end{vmatrix}}{\text{det}(A)}\overset{\text{Laplace}}{=}\dfrac{=(-1)^{1+3}\cdot \begin{vmatrix}a_{21}&a_{22} \\ a_{31}&a_{32}\end{vmatrix}}{\text{det}(A)}=\dfrac{A_{13}}{\text{det}(A)}$$
donde $A_{11}$, $A_{12}$ y $A_{13}$ son los cofactores ( o adjuntos ) de los respectivos elementos de $A$ ( recordemos que $A_{ij}\overset{\text{def}}{=}(-1)^{i+j}\,\alpha_{ij}$, siendo $\alpha_{ij}$ el menor complementario ( determinante de la submatriz que se obtiene al suprimir los elementos de la fila $i$-ésima y los elementos de la columna $j$-ésima.
$$\left\{\begin{matrix}a_{11}b_{12}&+&a_{12}b_{22}&+&a_{13}b_{32}&=&0 \\ a_{21}b_{12}&+&a_{22}b_{22}&+&a_{23}b_{32}&=&1 \\ a_{31}b_{12}&+&a_{32}b_{22}&+&a_{33}b_{32}&=&0 \end{matrix}\right.$$ cuyas incógnitas son $b_{12},b_{22},b_{32}$ y que, resolviendo por Cramer, obtenemos ( de manera análoga a lo realizado anteriormente ): $$b_{12}=\dfrac{A_{21}}{\text{det}(A)}$$ $$b_{22}=\dfrac{A_{22}}{\text{det}(A)}$$ $$b_{32}=\dfrac{A_{23}}{\text{det}(A)}$$
$$\left\{\begin{matrix} a_{11}b_{13}&+&a_{12}b_{23}&+&a_{13}b_{33}&=&0 \\ a_{21}b_{13}&+&a_{22}b_{23}&+&a_{23}b_{33}&=&0 \\ a_{31}b_{13}&+&a_{32}b_{23}&+&a_{33}b_{33}&=&1\end{matrix}\right.$$ cuyas incógnitas son $b_{13},b_{23},b_{33}$ y que, por analogía con lo que hemos encontrado en los dos subsistemas anteriores tienen los siguientes resultados: $$b_{13}=\dfrac{A_{31}}{\text{det}(A)}$$ $$b_{23}=\dfrac{A_{32}}{\text{det}(A)}$$ $$b_{33}=\dfrac{A_{33}}{\text{det}(A)}$$
Con todo ello, la matriz inversa pedida es
$A^{-1}=\begin{pmatrix} \dfrac{A_{11}}{\text{det}(A)} & \dfrac{A_{21}}{\text{det}(A)} & \dfrac{A_{31}}{\text{det}(A)} \\ \dfrac{A_{12}}{\text{det}(A)} & \dfrac{A_{22}}{\text{det}(A)} & \dfrac{A_{32}}{\text{det}(A)} \\ \dfrac{A_{13}}{\text{det}(A)} & \dfrac{A_{23}}{\text{det}(A)} & \dfrac{A_{33}}{\text{det}(A)} \end{pmatrix}=\dfrac{1}{\text{det}(A)}\,\begin{pmatrix} A_{11} & A_{21} & A_{31} \\ A_{12} & A_{22} & A_{32} \\ A_{13} & A_{23} & A_{33} \\ \end{pmatrix}=$
$=\dfrac{1}{\text{det}(A)}\,\begin{pmatrix} A_{11} & A_{12} & A_{13} \\ A_{21} & A_{22} & A_{23} \\ A_{31} & A_{32} & A_{33} \\ \end{pmatrix}^{\top}=\dfrac{(\text{Adj}(A))^{\top}}{\text{det}(A)}=\dfrac{\text{Adj}(A^{\top})}{\text{det}(A)}$, donde denotamos por $\text{Adj} (A)$ a la matriz de los adjuntos ( o cofactores ) de $A$, esto es $\begin{pmatrix} A_{11} & A_{12} & A_{13} \\ A_{21} & A_{22} & A_{23} \\ A_{31} & A_{32} & A_{33} \\ \end{pmatrix}$
Dicho procedimiento se generaliza de manera evidente al cálculo de la matriz inversa asociada a una matriz invertible de orden arbitrario $n$, $A_{n \times n}$.
Método de Gauss-Jordan para calcular la matriz inversa asociada a una matriz invertible.
El método de Gauss-Jordan es un m. de reducción, en el que empleamos la reducción de Gauss para triangular la matriz $A$ por debajo y, a continuación, por encima de la diagonal principal, para, finalmente, normalizar a la unidad los elementos que nos queden en la diagonal principal, siguiendo el siguiente proceso $$(A|I) \overset{\text{operaciones elementales por filas}}{\rightarrow} (I|A^{-1})$$
Mediante un ejemplo práctico, se entenderá perfectamente. Veámoslo.
Ejemplo. Emplear el método de Gauss-Jordan para calcular la matriz inversa de la matriz
$$A=\left(\begin{array}{ccc}
3 & 1 & 0 \\
1 & 4 & -1 \\
0 & 2 & 1 \\
\end{array}\right)$$
Escribiendo la matriz $A$ concatenada con la matriz $I$ a su derecha, se tratará de obtener ( por operaciones elementales por filas ) la matriz $I$ a la izquierda ( donde estaba en un principio la matriz $A$ ), quedando al final la matriz inversa pedida a la derecha de la matriz $I$:
$\left(\begin{array}{ccc|ccc}
3 & 1 & 0 & 1 & 0 & 0\\
1 & 4 & -1 & 0 & 1 & 0\\
0 & 2 & 1 & 0 & 0 & 1\\
\end{array}\right) \overset{-3f_2+f_1\rightarrow f_2}{\rightarrow} \left(\begin{array}{ccc|ccc}
3 & 1 & 0 & 1 & 0 & 0\\
0 & -11 & 3 & 1 & -3 & 0\\
0 & 2 & 1 & 0 & 0 & 1\\
\end{array}\right) \rightarrow$
$\overset{\frac{11}{2}f_3+f2\rightarrow f_3}{\rightarrow}\left(\begin{array}{ccc|ccc}
3 & 1 & 0 & 1 & 0 & 0\\
0 & -11 & 3 & 1 & -3 & 0\\
0 & 0 & 17/2 & 1 & -3 & 11/2\\
\end{array}\right) \rightarrow$
$\overset{-\frac{17}{6}f_2+f_3\rightarrow f_2}{\rightarrow} \left(\begin{array}{ccc|ccc}
3 & 1 & 0 & 1 & 0 & 0\\
0 & 187/6 & 0 & -11/6 & 11/2 & 11/2\\
0 & 0 & 17/2 & 1 & -3 & 11/2\\
\end{array}\right) \rightarrow$
$\overset{-\frac{187}{6}f_1+f_2\rightarrow f_1}{\rightarrow} \left(\begin{array}{ccc|ccc}
-187/2 & 0 & 0 & -33 & 11/2 & 11/2\\
0 & 187/6 & 0 & -11/6 & 11/2 & 11/2\\
0 & 0 & 17/2 & 1 & -3 & 11/2\\
\end{array}\right) \rightarrow$
$\overset{-\frac{2}{187}f_1\rightarrow f_1;\frac{6}{187}f_2\rightarrow f_2;\frac{2}{17}f_3\rightarrow f_3 }{\rightarrow}
\left(\begin{array}{ccc|ccc}
1 & 0 & 0 & 6/17 & -1/17 & -1/17\\
0 & 1 & 0 & -1/17 & 3/17 & 3/17\\
0 & 0 & 1 & 2/17 & -6/17 & 11/17\\
\end{array}\right)$
y, por tanto $$A^{-1}=\left(\begin{array}{ccc}
6/17 & -1/17 & -1/17\\
-1/17 & 3/17 & 3/17\\
2/17 & -6/17 & 11/17\\
\end{array}\right)$$
$\square$
lunes, 6 de abril de 2015
Ejercicio de cálculo de la matriz inversa por el método de Gauss-Jordan. ( Artículo escrito en catalán )
Enunciat:
Determineu la matriu inversa $A^{-1}$ de la següent matriu regular ( no singular )
    $A=\begin{pmatrix}1 & -2 & 0 \\ 3 & 1 & 2 \\ 2 & 4 & 3 \\ \end{pmatrix}$
Enunciat:
Farem ús del mètode de reducció de Gauss-Jordan
    $(A|I)=\ldots =(I|A^{-1})$
on $I$ és la matriu identitat
        $I=\begin{pmatrix} 1 & 0 & 0\\ 0 & 1 & 0\\ 0 & 0 & 1\\\end{pmatrix}$
Mitjançant operacions elementals per files, procedirem a reduir la matriu $(A|I)$ fins arribar a obtenir $(I|\square)$; de tal manera que totes les operacions elementals que apliquem a la part esquerra de $(A|I)$ ( i de les reduïdes que anem obtenint ) les aplicarem també a la part de la dreta. Primer de tot, esglaonarem amb zeros per sota (respectivament, pel damunt) de la diagonal principal i, a continuació, pel damunt (respectivament, per sota). Finalment, normalitzarem els coeficients de la diagonal principal i haurem arribat a la matriu reduïda $(I|\square)$ on la matriu designada amb el quadrat serà, precisament, la matriu inversa de $A$ ( $\square \equiv A^{-1}$ ).
Comencem:
    $(A|I)=\begin{pmatrix}1 & -2 & 0 & | & 1 & 0 & 0\\ 3 & 1 & 2 & | & 0 & 1 & 0\\ 2 & 4 & 3 & | & 0 & 0 & 1\\ \end{pmatrix}$
amb les operacions elementals
$f_2-3\,f_1 \rightarrow f_2$
$f_3-2\,f_1 \rightarrow f_3$
s'obté
    $\begin{pmatrix}1 & -2 & 0 & | & 1 & 0 & 0\\ 0 & 7 & 2 & | & -3 & 1 & 0\\ 0 & 8 & 3 & | & -2 & 0 & 1\\ \end{pmatrix}$
i fent
$f_3-\dfrac{8}{7}\,f_2 \rightarrow f_3$
obtenim
    $\begin{pmatrix}1 & -2 & 0 & | & 1 & 0 & 0\\ 0 & 7 & 2 & | & -3 & 1 & 0\\ 0 & 0 & \frac{5}{7} & | & \frac{10}{7} & -\frac{8}{7} & 1\\ \end{pmatrix}$
amb la qual cosa ja tenim reduïda (esglaonada ) amb zeros la part de sota.
Ara reduïrem la part superior:
$f_2-\dfrac{7}{5}\cdot 2\,f_3 \rightarrow f_2$
    $\begin{pmatrix}1 & -2 & 0 & | & 1 & 0 & 0\\ 0 & 7 & 0 & | & -7 & \frac{21}{5} & -\frac{14}{5}\\ 0 & 0 & \frac{5}{7} & | & \frac{10}{7} & -\frac{8}{7} & 1\\ \end{pmatrix}$
$f_1+\dfrac{1}{7}\cdot 2\,f_2 \rightarrow f_1$
    $\begin{pmatrix}1 & 0 & 0 & | & -1 & \frac{6}{5} & -\frac{4}{5}\\ 0 & 7 & 0 & | & -7 & \frac{21}{5} & -\frac{14}{5}\\ 0 & 0 & \frac{5}{7} & | & \frac{10}{7} & -\frac{8}{7} & 1\\\end{pmatrix}$
I, finalment, normalitzem els coeficients de la diagonal principal:
$\dfrac{1}{7}\cdot f_2 \rightarrow f_2$
$\dfrac{7}{5}\cdot f_3 \rightarrow f_3 $
    $\begin{pmatrix}1 & 0 & 0 & | & -1 & \frac{6}{5} & -\frac{4}{5}\\ 0 & 1 & 0 & | & -1 & \frac{3}{5} & -\frac{2}{5}\\ 0 & 0 & 1 & | & 2 & -\frac{8}{5} & \frac{7}{5}\\\end{pmatrix}$
Per tant
    $A^{-1}=\begin{pmatrix} -1 & \frac{6}{5} & -\frac{4}{5}\\\\ -1 & \frac{3}{5} & -\frac{2}{5}\\\\ 2 & -\frac{8}{5} & \frac{7}{5}\\\end{pmatrix}$
Nota:     Es pot comprovar que $A\,A^{-1}=A^{-1}\,A=I$
$\square$